Les veus del vent ja han callat i el vermell ha amarat
El cel i el sol que ja se'n va, com un cor accelerat
Camí i camp són només solcs, la rella els ha esborrat
I amb ells han mort tots els records, nostàlgia i realitat

I és que no són cinc, sinó quatre, i és que ja n'han passat tres
Quatre dies vivint, quatre dies morint

Reclòs del tot i empresonat en un lloc crepuscular
Retorna a mi l'antic neguit dels anys que ja han passat
Les mans del temps obren els dits llençant-se damunt meu
No puc lluitar, no puc guanyar, pressió sempre i arreu

I és que no són cinc, sinó quatre, i és que ja n'han passat tres
Quatre dies vivint, quatre dies morint.